Into Yosemite Natural Park

Després del caos mental inicial, ja podem dir que estem adaptats a l'horari del pacífic, que venen a ser vuit hores menys que al nostre estimat poble. Un cop llevats, dutxats, esmorzats -amb extra de calories- i espavilats, hem deixat el nostre hostal de San Francisco, hem dit “Fins Aviat” a la nostra estimada amiga de viatge Laura i hem arrencat el Toyota direcció nord,  exactament al Golden Gate.

Panoràmic gris del mític Golden Gate

Els presagis al arribar han estat dolents: molts núvols, boira, vent i fred. Malgrat el pessimisme inicial, l'esforç de la tuti per obtenir una bona imatge ha estat recompensat (podeu jutjar la imatge vosaltres mateixos). Seguidament, el GPS ens ha dut al poble costaner de Sausalito, pero com que l'ambient era molt cool i massa guiri, hem fugit sense baixar del coche.

Sense miraments hem enfilat carretera direcció al Yosemite Park, que segons les guies ve a ser el parc natural més bonic del món (ja us ho explicarem demà). Entre discos de Metallica, The Police, Paco de Lucía i Led Zeppelin -gràcies Cius, et dec un sopar-, ens ha entrat la gana i hem parat a un típic restaurant de carretera americà a menjar una hamburguesa amb patates com Déu mana. Cal dir, malgrat tot, que encara la tenim creuada a l'estomac.

Menjant American Burguers de les que no caben entre les mans

Del recorregut, cal destacar que la típica imatge que tenim dels EUA es compleix allà on miris: paisatges eterns sense res al teu voltant, mítiques estacions de servei amb fast foods de tota mena, vehicles fascinants a la carretera -cada camió, bus o ranchera és una passada- i distancies interminables entre l'origen i el destí.

Summer Camp al més pur estil yanki

A mitja tard hem arribat a un dels campaments del parc i, malgrat no tenir reserva, hem llogat una cabana de lona molt curiosa.  De fet, sembla que estiguem en un mític campament d'estiu yanki, similar als que apareixen als Simpson. Tot és molt fàcil, ben organitzat, pràctic... una passada. Ara mateix estem asseguts a la fresca en unes cadires de fusta, tot planificant les rutes a peu que farem demà. I aquí no falta res: pizzeria, wi-fi, birra, serveis...

Bé, anem a menjar una mica de fruita per pair la hamburguesa del dinar i a carregar piles per demà, que toca fer cames. Una abraçada forta a tothom!! Peace!