jueves, 27 de septiembre de 2012

Calleja: reto conseguido!


D'entrada, volem dedicar aquest post a la familia Calleja i al Ras, que esperem que ben d'hora estigui voltant com ens tenia acostumats. Avui tocava dia d'excursionisme pur: “chirucas”, mapa, fruites, aigua i a voltar. No sabem si pel “jet lag” o perquè hem dormit com uns iaios, a les sis del matí ja obríem els ulls, malgrat que ens hem quedat enrotllats amb les mantes de la nostra tenda fins passades les vuit.

Cèrvols pastant pel campament
Amb un improvisat esmorzar a base de “baggels” de ceba amb formatge fresc i cafè amb llet estàvem disposats a recórrer milles. Ah, que m'oblido: al campament tenim uns companys animals poc habituals: petits cérvols i esquirols, molts esquirols. 
Esquirol en busca de menjar
Sorprèn el fet de que ni s'immuten amb la nostra presència, passegen per les taules en busca de menjar, fan postures còmiques davant la gent i es queden tan amples. De fet, és el seu habitat natural, no el nostre...

Deixeble d'en Calleja intentant ubicar-se
Malgrat certs dubtes inicials de quin camí triar, ens hem decidit per un força exigent que començava prop del campament base. D'entrada, molt lleuger; més endavant, força exigent, amb corbes en pujada no aptes per mandrosos. El paisatge que ens envoltava era espectacular: arbres molt alts, muntanyes rocoses impactants, rius i cascades, més esquirols i “guiris” de tota mena amb nul·les nocions de muntanyisme (alguns força patètics).


Cascada de Nevada
Hem suat de valent, però finalment hem arribat al pic de la cascada de Nevada, cosa impensable quan estàvem al peu del camí. Satisfets, hem picat uns fruits i hem baixat per una ruta alternativa, feta d'escales rocoses que ens han deixat les cames destrossades. Suats i exhausts, els dos ens felicitàvem tot pensant en la pizza que ens fotríem per recuperar forces, que finalment ha estat de bacó canadenc i xampinyons, acompanyada d'unes budweiser.

Demà farem una altra ruta al sud de Yosemite, i després enfilarem carretera rumb a Las Vegas...pinta bé, oi? En fi, que avui podem cridar alt i clar: Calleja, reto conseguido!

El premi dels bons excrusionistes!

1 comentario:

  1. Da gusto ver esas caras de satisfacción acompañado de una autèntica e inimitable cerveza americana. Ganas de ver las fotos del parque. Abrazo!

    ResponderEliminar